La millor informació del ValènciaCF en valencià

La creació del València s’encomana a Carlos Soler
,

La creació del València s’encomana a Carlos Soler

COMPARTIR

728-90

“Ara mateix ens falten bastants coses, però no totes són pels jugadors que hauríem de fitxar. Amb aquesta plantilla actual hem de millorar alguns aspectes, com el joc ofensiu, i assumir responsabilitats”. Estes paraules, pronunciades per Javi Gracia en la prèvia del Reial Societat-València, posaven el focus en les dificultats que el València té en la construcció del joc. En les cinc jornades transcorregudes de campionat, el tècnic navarrés ha posat en escena la major part de les combinacions que la plantilla li permet en la conformació del centre del camp. Esquerdo-Kondogbia, Kondogbia-Racic, Wass-Kondogbia i, fins i tot, Soler-Wass. No obstant això, Gracia encara no ha pogut posar a jugar a la seua parella de gala en la línia medul·lar: Soler-Kondogbia.

Les circumstàncies van voler que tots dos foren els dos jugadors que donaren positiu per Covid-19 abans de l’inici de la pretemporada, la qual cosa ja va dificultar la seua posada a punt per la quarantena obligatòria de dues setmanes que van haver de complir i que, a més, els va impedir participar en els amistosos de preparació. Però la mala fortuna es centrà, encara més, en Carlos Soler, que als pocs entrenaments amb el grup va patir un trencament fibril·lar que el va allunyar quasi dues setmanes més de la dinàmica del grup i de les quatre primeres jornades del campionat.

Ara, després d’haver disputat alguns minuts en la derrota davant el Reial Betis (0-2) i amb una aturada de seleccions mitjançant, Carlos Soler emergeix en els plans de Javi Gracia com un bàlsam per a ixa “millora del joc ofensiu” que demanda l’entrenador. En els últims anys, el valencià solament ha exercit com a far de la construcció de joc en moments puntuals, com a solució d’emergència a les escasses absències d’un Dani Parejo que no tenia un substitut específic en la plantilla. Però ara, amb 23 anys i en un context de maduresa futbolístic que el crida a assumir galons en un equip desmembrat i amb poques peces amb recorregut futbolístic a l’èlit, ha arribat el moment abandonar la banda per a submergir-se en l’engranatge del joc ofensiu de l’equip.

El perfil futbolístic de Soler ha experimentat una metamorfosi des del moment en el que Voro va apostar per ell en aquell convuls València CF de la 2016/2017. Carlos va emergir amb unes condicions que feien pensar en ell com un estilet tècnic que exercira a la perfecció el paper d’enganxament entre el centre del camp i la davantera. No obstant això, l’arribada de Marcelino i el seu creixement en la faceta de sacrifici defensiu i recorregut físic, van fer d’ell un exponent perfecte dels interiors reconvertits a extrems que tant agraden en l’ideari futbolístic del tècnic asturià. Soler, allunyat de l’exhuberancia tècnica que va exhibir en els seus primers partits, va fer de si mateix un calc perfecte del futbolista entregat més la causa de l’equip que a la col.lecció de detalls tècnics.

Ara, en canvi, Javi Gracia reclama d’ell altres prestacions. Sense Dani Parejo, sense fitxatges i amb un Kondogbia que es mostra incòmode cada vegada que ha d’assumir el paper de constructor, Carlos Soler ha de fer un pas cap avant i, fent honor al número 8 que porta a l’esquena, ser el clau al qual s’agarra el València per a construir el seu futur…. i el seu joc.